“Sostenibilitat territorial, el paper de l’agropaisatge”
Divendres 23/10 a les 19 h
A càrrec de Martí Boada, geògraf, doctor en Ciències
Ambientals per la UAB, investigador i divulgador científic.
ACTUALITZACIÓ 22/10: Degut a la situació sanitària, la xerrada passa a ser únicament online. Es podrà veure retransmesa en directe per la plataforma YouTube:
Martí Boada, nascut a Sant Celoni, és geògraf, doctor en Ciències Ambientals per la UAB, investigador i divulgador científic. Des de l’Escola de la Natura del Montseny, va ser pioner en el desenvolupament de programes de sensibilització i formació de mestres. Ha exercit la docència a la UAB i ha estat convidat sovint per universitats americanes i europees. Ha publicat un centenar de llibres de pensament i divulgació científica. Forma part de diverses entitats i organismes dedicats al Medi Ambient com el fòrum Global de les NNUU, consultor UNESCO, i és assidu en mitjans de comunicació general.
RESUM DE LA CONFERÈNCIA:
El Montseny, i inequívocament Corró d’Amunt és Baix Montseny, constitueix un paisatge «sentinella» que fa les funcions de «baròmetre»: de salut mediambiental. La predicció actual sobre el futur dels nostres boscos és molt preocupant, atès que ha augmentat moltíssim la seva potencial capacitat d’ignició.
Els paisatges agroforestals, espais agrícoles sense interferències urbanes, tenen una gran importància, perquè trenquen la massa contínua dels boscos. En aquest sentit, cal subratllar l’excepcionalitat de la llenca Samalús-Corró d’Amunt-Marata.
L’agropaisatge de Corró d’Amunt és un gran connector i, com a tal, amb molta més biodiversitat que la que podem trobar als boscos; biodiversitat que és un bon indicador de la salut i de la sostenibilitat biològiques.
Els paisatges agroforestals són híbrids: d’una banda de dependència de la natura, i de l’altra, també, de caràcter sociocultural en tant que defineixen un mode de vida. En el context actual de crisi planetària transversal i d’emergència climàtica, la defensa de l’agropaisatge pot jugar un paper actiu com a base d’un consum de proximitat i, alhora, d’exigència de sostenibilitat. Cal preservar-los perquè cada família pagesa que marxa, cada camp abandonat, comporta una nova extensió de bosc.
En un context de crisi civilitzatòria, l’actual crisi pandèmica reclama una nova era, una nova cultura, en què ens cal repensar l’economia, atenuar l’actual creixement desaforat i abaixar el consum de calories per càpita; i aquí, ens hi hem d’implicar tots.
Mandela deia: «No oblideu mai que la gran lluita de la humanitat és la lluita pel medi ambient»; i, efectivament: cal revertir aquest creixement accelerat per insostenible. Convé, doncs, no abaixar mai la guàrdia i tenir una actitud crítica que fomenti processos autènticament participatius, i no únicament cosmètics, que vetllin per la sostenibilitat.
El conservacionisme mediambiental és la perspectiva més progressista en un context de crisi civilitzatòria: comporta una nova cultura; per això, cal que es vinculi amb el territori i amb el sector primari, més enllà d’una mirada urbana únicament de defensa dels boscos que fins i tot pot ser reaccionària.
No és a base de discursos catastrofistes d’escala planetària, tipus National Geographic, totalment fora del nostre abast, que podrem reconduir l’amenaça mediambiental, sinó amb el foment de l’actuació sobre l’immediat. Seguint el consell del dr. Margalef: «Ens cal «capacitat per comprendre»; això vol dir que ens hem d’alfabetitzar ecològicament i hem d’actuar de manera reverencial davant de la natura. En definitiva: Pensar globalment i actuar localment.
Felicito la capacitat reactiva de la Plataforma «Salvem Corró» davant d’una amenaça que plana sobre el seu agropaisatge i que s’afegeix al que és una marca-matriu a Catalunya davant l’amenaça del 4t Cinturó. La plataforma «Salvem Corró» és un model d’esperit de servei i de filantropia, que els polítics han d’agrair.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada